Quan decideixes adoptar un gat, una de les preocupacions principals és que pugui emmalaltir i/o transmetre algun paràsit als membres de la teva família.

A la nostra clínica, ens han preguntat més d’una vegada si els gats suposen un risc durant l’embaràs. I, és que, encara existeix molt mite sobre aquest tema.

Per això, et parlem sobre la toxoplasmosi, segons el posicionament del GEMFE, i per què no hauries de preocupar-te de tenir un gat si estàs embarassada.

 

Què és la toxoplasmosi?

Toxoplasma gondii és un coccidi, un paràsit intracel·lular obligat (necessita una cèl·lula hoste per a reproduir-se), que infecta pràcticament a totes les espècies de sang calenta, incloses les persones.

 

La toxoplasmosi en gats

La toxoplasmosi és poc freqüent en gats domèstics. La gran majoria dels gats portadors no mostren mai signes clínics de malaltia en el moment de la infecció. Però:

• En gats immunodeprimits i gatets pot provocar quadres severs amb pneumònia, hepatopaties, pancreatitis, miocarditis i encefalitis.
• En gats immunocompetents ocasionalment pot induir la presentació de quadres de febre, miositis i malaltia ocular.

Atès que el gat és l’únic animal que pot eliminar en la femta les formes infectives del paràsit T. gondii, és freqüent que els metges i ginecòlegs adverteixin sobre els potencials perills del contacte amb els gats durant l’embaràs.

 

No obstant això, les evidències científiques disponibles en l’actualitat demostren que el contagi de toxoplasmosis de gats a persones, incloses dones gestants i malalts de SIDA, és altament improbable seguint unes normes bàsiques d’higiene. La infecció no es produeix tocant o acariciant al gat. Per tant, considerem completament injustificat l’abandonament o rebuig dels gats en cas d’un embaràs en la família, encara que aquest sigui el consell d’alguns metges.

(Posicionament del Grup d’Especialistes en Medicina Felina d’Espanya, GEMFE)

 

Com ens afecta la toxoplasmosi?

La infecció per T. gondii en persones és molt freqüent, ja que entre el 30-40% de la població mundial és seropositiva i ja ha estat exposada al paràsit.

Pot manifestar-se de manera diversa:

• En persones immunocompetents provoca quadres subclínics o malaltia lleu similar a la grip.
• En persones immunodeprimides (com els malalts de SIDA, pacients en tractament amb quimioteràpia o medicaments immunosupressores, malalts de leucèmies o limfomes, etc.), poden aparèixer formes greus i fins i tot mortals que cursen amb quadres de pneumònia, miocarditis i meningoencefalitis. En aquestes persones, amb major freqüència, es produeix una reactivació d’una antiga infecció, a conseqüència de l’estat d’immunosupressió.
• En dones embarassades no exposades prèviament a gondii (seronegatives) la infecció pot provocar avortaments, morts neonatals, importants malformacions congènites i seqüeles neurològiques greus en el fetus. En canvi, en dones embarassades infectades prèviament a la gestació i, per tant, amb anticossos (seropositives), mai es produirà el contagi al fetus.

A Espanya, la detecció d’anticossos enfront de la toxoplasmosi forma part de les proves realitzades durant l’embaràs.

 

Com ens contagiem?

La infecció per toxoplasmosis no es produeix tocant o acariciant al gat. Les causes d’infecció són les següents:

• Menjant carn poc cuinada o crua.
• Manipulant carn crua sense guants.
• Ingerint llet crua de cabra.
• Menjant verdures fresques contaminades no rentades adequadament.
• Durant labors de jardineria o en patis de jocs per a nens, si les sorres estan contaminades (el contagi requereix que es fiquin les mans sense rentar en la boca).
• Bevent aigua contaminada.
• Ingerint restes de femta de gats infectats per Toxoplasma gondii, almenys 24 hores després de la deposició.

 

Quines mesures has de prendre per a evitar el contagi?

El contagi serà molt improbable si segueixes unes normes bàsiques d’higiene:

• Menja carn cuinada a altes temperatures durant 10 minuts, o congela la carn a -20 °C durant dos dies si la consumiràs poc feta.
• Renta adequadament les verdures sempre abans del seu consum.
• Beu només aigua potable, de procedència coneguda, o després de ser filtrada/bullida si desconeixes la seva procedència.
• Utilitza guants durant les labors de jardineria i en manipular carn crua, i renta’t bé les mans en acabar.
• Neteja diàriament la safata de sorra del gat amb una paleta, i desinfecta-la amb aigua bullent o vapor a pressió.

 

Per a evitar que el teu gat domèstic es contagiï, has d’evitar que begui en aigües no controlades (de tests, rius…) i que no cacin ocells o ratolins. Per tant, els gats han de ser preferentment alimentats amb menjar comercial.

Tens dubtes? Consulta’ns sense compromís.

Trobaràs més informació sobre la toxoplasmosi en el Posicionament GEMFE “Toxoplasmosis, gats i embaràs“.

Els perills per al teu pelut no només estan en l’exterior.

I, és que, també existeixen molts potencials riscos per al teu company dins de casa. Però, no et preocupis, pots evitar la majoria d’ells amb senzilles mesures de prevenció.

Les mesures que t’ensenyem són semblants a les quals adoptaries si, en lloc d’un gos o un gat, haguessis de protegir un nen.

Anem a veure-les.

 

Quins són els potencials perills domèstics per al teu pelut?

En general, per a prevenir accidents, practica el “mantingui’s fora de l’abast dels nens” (en aquest cas animals) de tot agent perillós com, per exemple: medicaments, aliments tòxics, cables elèctrics, químics, altures, piscines/estanys…

Repassem alguns dels perills domèstics als quals has d’estar alerta per a evitar accidents, així com prevenir-los i quins primers auxilis has d’aplicar.

 

Cables elèctrics

La mossegada de cables elèctrics pot electrocutar el teu company. El corrent altern i de baix voltatge dels cables d’ús domèstic ocasionen contraccions tetàniques del múscul, i poden prolongar el contacte amb la font elèctrica generant un mal major.

El mal ocasionat pot anar des de cremades de diversa consideració a la cara i la boca, fins a problemes respiratoris com a edema pulmonar neurogènic o arrítmies cardíaques (com les fibril·lacions ventriculars).

Prevenció: Evita l’accés dels animals a cables connectats al corrent com, per exemple, carregadors de mòbils o portàtils.

Primers auxilis: Com que no existeix un tractament específic, has de traslladar al teu pelut immediatament al veterinari perquè tracti les lesions.

 

Medicaments

Tant gossos com gats poden intoxicar-se amb molts dels medicaments que podem tenir a casa: antiinflamatoris, antidepressius o antiparasitaris per a animals, entre altres.

Aquestes intoxicacions solen ser més freqüents en gossos, ja que troben els medicaments i els ingereixen. En altres ocasions, el cuidador ignora que poden ser perillosos i els administra sense pensar en les conseqüències.

Prevenció: Mantingues els medicaments fora de l’abast de gossos i gats (i nens) i no els “automediquis” sense supervisió veterinària.

Primers auxilis: Davant una ingestió per accident, truca o acudeix al més aviat possible al veterinari perquè l’actuació pot ser diferent en funció del medicament ingerit.

 

Aliments

La intoxicació alimentària és bastant freqüent. Una de les més conegudes, tant en gossos com en gats, és la intoxicació per all o ceba. Per al teu pelut, totes les parts de la ceba o de l’all es consideren potencialment tòxiques i, sobretot en gats, qualsevol quantitat, per petita que sigui, pot donar-te un bon problema.

Altres aliments que poden provocar intoxicació són les metilxantines (cafeïna, teofil·lina, teobromina…) que contenen productes com el cafè, el te o la xocolata.

Prevenció: El coneixement és poder. Si coneixes la varietat d’aliments tòxics per a gossos i gats, evitaràs deixar-los al seu abast (a les escombraries) o donar-los-hi com a aliment o premi.

Primers auxilis: En cas d’intoxicació alimentària, acudeix al més aviat possible al veterinari per a actuar amb rapidesa i valorar el tractament necessari.

 

Plantes

La llista de plantes potencialment tòxiques per a gossos i gats és inacabable. No obstant això, cal destacar que:

• Un gran percentatge de les plantes d’interior són tòxiques, en major o menor mesura.
• En general, les plantes aromàtiques no són tòxiques.

A més, destaquen per la seva toxicitat els lliris, ja que poden provocar fallades renals agudes.

Prevenció: tingues en compte aquests aspectes si et planteges adquirir aquest tipus de plantes i, en tot cas, mantingues-les allunyades de l’abast del teu pelut.

Primers auxilis: depenent de la planta ingerida, el procediment serà diferent. En qualsevol cas, truca o acudeix al veterinari com més aviat millor.

 

Altres perills domèstics

– Cossos estranys: el teu pelut pot ingerir múltiples objectes, alguns inimaginables, que poden causar-li problemes en el tracte digestiu. Són especialment perillosos els cossos estranys lineals, és a dir, aquells objectes com fils, llanes, mitges, etc. Tant gossos com gats són susceptibles, però els gats tenen “predilecció” pels cossos estranys lineals. Als gossos els és igual lineal que no lineal, s’ho mengen tot!

– Etilenglicol (anticongelant): si s’ingereix, és un producte molt tòxic amb un alt índex de mortalitat. Té un gust dolç, especialment atractiu per als gossos. Mantingues-ho fora de l’abast i, en cas d’ingesta, visita al veterinari el més ràpid possible, per a evitar el mal renal que es produeix poques hores després d’ingerir-lo.

 

I… dins i fora de casa: La temperatura

A l’estiu cal anar amb compte amb les altes temperatures per a evitar cops de calor. Els cops de calor ocasionen greus problemes, que poden comportar la mort de l’animal.

 

Com prevenir cops de calor?

Tant gossos com gats han de disposar d’aigua i ombra disponible i il·limitada, i bona ventilació. Això és especialment important en els gossos braquicefàlids (aquells de morros camusos), ja que la seva capacitat d’eliminar la calor corporal mitjançant la respiració és molt limitada.

Al contrari que els humans, els gossos i els gats no disposen de glàndules sudorípares en la superfície corporal. Per a eliminar calor només disposen de la respiració, per la qual cosa són més susceptibles a la calor que nosaltres.

RECORDA: Mai deixis el teu pelut dins d’un cotxe tancat (encara que creguis que no fa calor), a una terrassa sense ombra o li facis fer exercici en hores molt caloroses. Porta sempre aigua per a oferir-li.

 

Primers auxilis

En cas de cop de calor, a més de contactar amb el teu veterinari, mentre et dirigeixes a la clínica pots intentar baixar-li la temperatura corporal mitjançant tovalloles mullades i ventilació activa (amb un ventilador, per exemple). Pots canviar les tovalloles per altres humides mentre les altres van eixugant-se.

I recorda que no convé submergir el teu pelut en aigua molt freda, ja que això li ocasionarà vasoconstricció perifèrica (el múscul del got es contreu per a intentar compensar els canvis en la temperatura corporal) i pot ser contraproduent.

 

Tens algun dubte?

Podries enumerar totes les activitats que realitza un gat amb les seves ungles?

Caçar, jugar, grimpar, caminar, marcar el territori, defensar-se, estirar-se… Són moltes, veritat?

Les ungles d’un gat formen part de la seva naturalesa felina. I és per això que hem de cuidar-les de manera adequada i conèixer quins procediments són perjudicials per a la salut dels nostres peluts.

 

Què és la desungulació?

La desungulació o oniquectomia és una intervenció quirúrgica que té l’objectiu d’extreure les ungles al gat.

El dit d’un gat està format per tres falanges i les ungles neixen a partir de l’última. Com ja has de saber, els felins compten amb un sistema retràctil en les seves potes que els permet ocultar les arpes o exposar-les quan ho necessiten.

Mitjançant la desungulació, s’amputa aquesta última falange dels seus dits per a evitar que les ungles tornin a créixer.

 

Per què és perjudicial per als gats?

La desungulació és una intervenció dolorosa i innecessària que, a més, impacta negativament en el gat en l’àmbit físic i emocional. T’expliquem els 3 motius principals pels quals la desungulació no és bona per als gats:

1. Seqüeles després de la intervenció: dolor intens, hemorràgies, coixesa o riscos relacionats amb l’anestèsia i infeccions posteriors, entre altres.
2. Problemes i canvis de comportament: ansietat, estrès, depressió o agressivitat.
3. Sobrepès i malalties derivades: el gat es veu incapacitat per a dur a terme les seves activitats diàries i es torna sedentari, la qual cosa comporta un augment de pes i a ser vulnerable a malalties associades amb l’obesitat.

 

Recomanacions alternatives a la desungulació

És comú que els propietaris de gats acudeixin a la clínica amb queixes sobre esgarrapades i destrosses en mobles, o por d’atacs a algun membre de la família i que preguntin aquest tipus de pràctiques.

No obstant això, la desungulació està prohibida a Espanya si és per motius estètics o fins no curatius, igual que tallar la cua o les orelles a un gos o un gat. Des de l’Arca Clínica estem totalment en contra d’aquesta intervenció i adoptem la mateixa postura del GEMFE davant la desungulació felina.

Quines alternatives recomanem?

Principalment, t’aconsellem que t’informis sobre la naturalesa felina, ja que, si el gat neix amb ungles, és per alguna cosa.

A més, et recomanem que ensenyis el teu gat des del principi a utilitzar els rascadors, verticals o horitzontals, i a situar-los de manera estratègica per casa perquè pugui dur a terme aquesta conducta tan natural i necessària per a l’espècie.

Et pot interessar: Per què és important el gratat d’ungles del teu gat?

Una altra alternativa és tallar les ungles al teu gat. Sempre aconsellem acostumar-lo des de petit per a, així, habituar-lo a la manipulació de les seves potes i reduir el seu estrès, una cosa més difícil quan ja és adult.

Et pot interessar: Problemes per tallar les ungles del teu gos o gat?

Si tens dubtes o vols concertar una cita per a parlar sobre el comportament del teu gat, contacta amb nosaltres.

Algunes de les cirurgies que realitzem més sovint a la clínica veterinària són les ovariohisterectomies i orquiectomies, comunament anomenades esterilitzacions o castracions.

No obstant això, i malgrat ser una cirurgia tan freqüent, encara hi ha cert desconeixement sobre el seu procediment i els beneficis que té per als nostres peluts.

 

L’esterilització: En què consisteix?

En aquestes cirurgies, sempre sota anestèsia general, es retiren els ovaris i l’úter en les femelles i els testicles en els mascles amb l’objectiu principal que l’animal no es reprodueixi.

En línies generals, podríem dir que l’esterilització és positiva perquè redueix la cria irresponsable de gossos i gats, frena la sobrepoblació animal, prevé als peluts de malalties i evita unes certes conductes que poden dificultar la convivència.

 

3 mites sobre l’esterilització

Malgrat ser cirurgies que els veterinaris solen recomanar, encara existeixen molts mites i falses creences sobre aquesta mena d’actuacions. Repassarem les 3 creences més generalitzades entre la població:

 

1. “És necessari que les femelles criïn almenys una vegada a la vida per a evitar tumors.”

FALS. No és necessari que les femelles criïn per a poder esterilitzar-les.

De fet, existeixen estudis on es demostra l’efecte “protector” enfront de tumors mamaris de l’esterilització primerenca. Esterilitzar a les femelles abans del primer zel pot reduir la probabilitat de sofrir tumors mamaris en aproximadament un 99,5%.

 

2. “Em fa pena que el meu gos/gat sigui esterilitzat sense conèixer el sexe”.

FALS. Aquesta és una afirmació molt freqüent, sobretot relacionada amb mascles, ja que solem comparar i humanitzar aquesta faceta dels nostres companys.

En els gossos i gats, el sexe té una finalitat únicament reproductiva. No existeix en ells la dimensió lúdica de la sexualitat.

A més, en la majoria d’ocasions, si els humans decideixen no esterilitzar perquè els seus mascles “sàpiguen el que és”, els deixaran copular només en determinades ocasions, no cada vegada que el gos/gat vulgui fer-lo.

La reproducció és una necessitat per a ells, de manera que tenir un gos o gat sense esterilitzar, però deixar-li muntar només en algunes ocasions (o mai) els genera un estrès innecessari i uns nivells de frustració elevats perquè no poden satisfer aquesta necessitat sempre que volen.

Per tant, quan castrem, eliminem aquesta font d’estrès, ja que l’animal no tindrà necessitat de buscar i muntar femelles en zel.

 

3. “Els canvia el caràcter després de l’esterilització.”

FALS. El caràcter del teu company està en el seu cervell, no en les seves gònades. No li canviarà el caràcter després de l’esterilització. Si és nerviós, continuarà sent-ho i si és amigable, també.

L’esterilització només és responsable de les conductes sexuals, que són: marcatge, munta, escapades per a buscar parella sexual i agressivitat intrasexual.

Si el teu gos o gat mostra alguna d’aquestes conductes, és probable que disminueixin després de l’esterilització, però la resta de comportaments no estan relacionats amb les hormones sexuals, de manera que no hauria de sofrir canvis.

 

Raons per esterilitzar el teu pelut

A més dels motius esmentats, una altra de les raons principals per a esterilitzar és evitar camades indesitjades. Segons l’estudi de la Fundació Affinity sobre Abandonament i adopció de gossos i gats de 2020, el principal motiu d’abandó en 2019 van ser les camades indesitjades.

Quan expliquem això als propietaris, solen comentar-nos que ells no volen fer criar a les seves femelles, però la realitat és que la majoria d’aquestes camades solen provenir d’escapades o de muntes no previstes pel propietari. La manera més eficaç d’evitar això és mitjançant l’esterilització.

A més dels beneficis a llarg termini per a la salut dels nostres companys, mitjançant l’esterilització, també estem aportant el nostre granet de sorra a la societat, contribuint a evitar l’abandonament de gossos i gats.

No és cap secret que, a mesura que ens fem grans, les persones patim unes certes malalties i afeccions.

Doncs passa el mateix amb els nostres companys felins.

L’osteartritis felina és una malaltia bastant comuna en gats però també infradiagnosticada.

 

Què és l’osteartritis felina?

L’osteartritis felina (OA), és una malaltia degenerativa que afecta les articulacions del gat, en la qual el cartílag de l’articulació es desgasta i perd la seva capacitat de protecció, provocant dolor i canvis en la funcionalitat d’aquesta.

Aquest problema és bastant més freqüent del que podríem imaginar: en un ampli estudi (1), realitzat amb gats de totes les edats (van incloure des de gatets fins a gats de 20 anys), van concloure que el 92% dels gats presentaven signes radiològics d’OA en, almenys, una articulació.

 

Què provoca l’osteartritis en els gats?

L’osteartritis felina té dos principals factors de risc:

• Edat. Encara que podem pensar que aquest problema sol afecta gats geriàtrics, en realitat és un problema que pot afectar gats de totes les edats. En un estudi (2) realitzat amb 100 gats de més de 6 anys, en el qual es van realitzar radiografies de les extremitats, es van trobar signes radiològics d’OA en almenys una extremitat en el 61% dels gats. I, a més, el 48% dels gats presentaven signes d’OA en més d’una extremitat.
• Sobrepès. Des de fa anys es pensava que el sobrepès era un factor de risc per la sobrecàrrega articular, però, en realitat, l’excés de teixit adipós subcutani produeix mediadors inflamatoris, que poden arribar a acumular-se produint inflamació en les articulacions.

Altres possibles causes podrien ser factors genètics, congènits o traumatismes, com a fractures o cops que puguin afectar les articulacions del felí.

 

Símptomes i diagnòstic

El diagnòstic de l’osteartritis felina és a vegades complicat, ja que la coixesa no és un signe freqüent de dolor en gats amb aquest problema.

Els signes més comuns d’aquest problema solen ser canvis de comportament: encara que poden dormir fins a 18 hores al dia, quan estan desperts, els gats són molt actius i els agrada saltar, córrer, caçar… De manera que, quan un gat deixa de fer activitats que li agraden, com saltar damunt d’una taula, pujar a llocs elevats o bé disminueix el seu nivell general d’activitat, podem sospitar que pugui estar patint dolor articular.

Alguns canvis de comportament que podrien ser indicatius d’aquest problema són:

• Reducció de l’activitat general.
• Dificultat per a saltar als llocs on abans ho feia.
• Canvis en la manera de moure’s o caminar.

Encara que es tracta d’una malaltia difícil de diagnosticar, una eina molt útil és el qüestionari Feline MiPSC. Aquest petit test, permet valorar amb només sis preguntes, si el teu gat pot estar sofrint aquest problema.

En la clínica podem realitzar diverses proves diagnòstiques: a més de l’exploració a la consulta, realitzem radiografies per a valorar la presència d’osteòfits. Com la majoria dels gats solen estar molt inhibits a la consulta, també ens poden resultar molt útils els enregistraments casolans dels propietaris, ja que ens permeten observar com es mou el gat en el seu entorn habitual.

Encara que, per desgràcia, l’osteartritis és un problema degeneratiu crònic, avui dia existeixen tractaments per a disminuir el dolor i millorar la qualitat de vida dels gats que la pateixen. Si sospites que el teu gat pot patir dolor articular, és important que un veterinari el revisi per a instaurar el tractament més adequat.

 

 

Bibliografia:

1. Lascelles BD, Henry JB 3rd, Brown J, Robertson I, Sumrell AT, Simpson W, Wheeler S, Hansen BD, Zamprogno H, Freire M, Pease A. Cross-sectional study of the prevalence of radiographic degenerative joint disease in domesticated cats. Vet Surg. 2010 Jul;39(5)

2. Slingerland LI, Hazewinkel HA, Meij BP, Picavet P, Voorhout G. Cross-sectional study of the prevalence and clinical features of osteoarthritis in 100 cats. Vet J. 2011 Mar;187(3)

Sabies que un felí pot ser diabètic?

Sí, igual que els humans, els gats també pateixen malalties endocrines com, per exemple, la diabetis.

I amb major freqüència del que creus.

 

Què és la diabetis felina?

La diabetis mellitus és una malaltia endocrina molt freqüent en gats domèstics, de fet, és l’endocrinopatia més freqüent. Consisteix en una deficiència en la secreció o en la funció de la insulina que porta a un augment de la glucosa en sang.

L’aprofitament correcte de la glucosa en sang és necessari perquè el gat obtingui l’energia necessària per al seu dia a dia, i perquè les cèl·lules continuïn reproduint-se i funcionant amb normalitat.

Es coneixen 3 tipus de diabetis:

• Tipus 1 o diabetis insulinodependent: Es deu a una destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees (productores d’insulina) pel mateix sistema immune del gat. És una forma de diabetis irreversible.
• Tipus 2 o diabetis no insulinodependent: És la més comuna en gats (90%). La secreció d’insulina és deficitària i a més existeix resistència (insensibilitat) a l’acció d’aquesta en les cèl·lules. És una forma de diabetis potencialment reversible.
• Tipus 3 o secundària: Es deu a causes externes al pàncrees que provoquen resistència a la insulina com l’administració de corticoides, progestàgens o altres problemes hormonals com la síndrome de Cushing o l’acromegàlia.

 

Per què un gat desenvolupa diabetis?

Existeixen diversos factors de risc i l’obesitat és un dels més importants, ja que multiplica per tres la probabilitat de sofrir la malaltia. Altres factors són:

• Edat. Més freqüent en gats d’edat avançada.
• Sexe. Més comú en mascles.
• Predisposició genètica. S’ha observat que algunes races són més propenses a desenvolupar la malaltia.
• Inactivitat. Més freqüent en gats indoor. Això es relaciona amb l’obesitat.
• Infeccions o inflamacions en altres òrgans.

 

Quins són els símptomes de la diabetis en gats?

Depenent de la gravetat i de l’etapa de la malaltia, hi ha diversos símptomes que poden fer-te sospitar si el teu gat és diabètic:

• Orina més i amb més freqüència.
• Té més set.
• Té més gana.
• Perd pes.
• Està més cansat i apàtic.
• Camina amb dificultat.
• Pateix nàusees i vòmits.

Recomanem que consultis amb un veterinari si notes algun d’aquests símptomes perquè, si la malaltia avança sense ser tractada, poden sorgir complicacions i problemes derivats.

 

Com es realitza el diagnòstic?

Per a diagnosticar si un gat pateix diabetis mellitus, es realitzen anàlisi de sang i d’orina per a mesurar el nivell de glucosa.

→ Compte! Els gats en situacions d’estrès (per exemple, en la seva visita al veterinari) poden presentar augments puntuals de nivells de glucosa en sang el que podria confondre el diagnòstic.

Per a aconseguir un diagnòstic més precís, s’analitzen els nivells de fructosamina en la sang, i així sabem amb seguretat si estem o no davant un felí diabètic.

 

En què consisteix el tractament de la diabetis felina?

El tractament de la diabetis en gats té com a objectius la reducció o eliminació dels signes clínics, la prevenció de les complicacions i, molt important, la remissió.

En primer lloc s’han de controlar els factors de risc com el sobrepès o els tractaments diabetògens.

L’alimentació també és important, ja que la utilització de dietes especials per a gats diabètics augmenten en un 50% la probabilitat d’obtenir la remissió de la diabetis.

El tractament amb insulina és l’altre pilar del tractament, que, si aconseguim la remissió de la diabetis, podríem arribar a retirar. És molt important el monitoratge del tractament amb insulina per a obtenir la dosi adequada per a cada pacient.

 

Com prevenir-la?

Encara que hi hagi factors desencadenants, com la raça o la genètica, que no es puguin evitar, sí que hi ha uns altres que pots controlar amb mesures preventives.

• L’alimentació. Una dieta equilibrada, alta en proteïnes i baixa en carbohidrats, és essencial per a disminuir el risc d’obesitat, diabetis i altres problemes de salut.
• La condició física. Assegura’t que el teu gat faci activitats físiques amb regularitat per a controlar el pes, la massa muscular i la quantitat de greix corporal. A més, invertir el temps suficient en jocs, també redueix l’estrès i, en conseqüència, influeix en el pes.
• Les visites al veterinari. La detecció precoç és important per a descobrir els primers signes de la malaltia, tractar-la a temps i evitar complicacions derivades.

 

Com ja has vist, la diabetis és una malaltia tractable i que sol tenir molt bona resposta. Amb un tractament i dieta adequats, el teu gat podrà portar una vida completament normal.

Tens algun dubte? T’ajudem!

La pregunta que gairebé tots els cuidadors de gats fan en les seves primeres visites al veterinari és ‘Com faig perquè el meu gat no esgarrapi el sofà?’.

I és que, el gratat d’ungles és un dels motius de consulta més freqüent dels propietaris de gats.

 

La importància del gratat del teu gat

El gratat d’ungles dels gats no és un comportament ocasional. És una conducta totalment normal, natural i necessària per a l’espècie, que s’inicia a partir de la cinquena setmana d’edat i continuarà durant tota la seva vida.

És molt important que el teu gat tingui una superfície adequada per a gratar. Si no la té, pot afectar el seu benestar i patir estrès i frustració, la qual cosa derivarà en altres canvis de conducta.

 

Quines són les funcions del gratat d’ungles?

Aquest comportament té diverses funcions, totes elles molt importants per a la salut, tant física com emocional del gat:

• Per a marcar, tant de manera visual (les marques físiques que deixen en esgarrapar) com a olfactòria (deixen la zona impregnada de feromones que tenen en els seus coixinets).
• Per a mantenir les ungles en perfecte estat.
• Per a estirar els músculs i tendons.

Una vegada que es coneix la utilitat del gratat, és molt més senzill entendre per què és tan important poder gratar per a un gat i, a més, podràs prendre mesures per a redirigir aquesta conducta cap a objectes més adequats.

 

Quin és el lloc o objecte adequat per a gratar?

Els gats graten les ungles de manera vertical, però també de manera horitzontal (si tens gat, segurament has vist la manera tan elegant que té de despertar-se d’una migdiada). Per aquest motiu, és important proporcionar superfícies de gratat de les dues classes, si vols evitar disgustos amb el sofà.

A continuació, et compartim algunes de les característiques clau que han de tenir els rascadors ideals.

La ubicació del rascador

Si el gat fa la migdiada al sofà i s’estira en despertar, hauria de tenir una opció de gratat a prop perquè pugui estirar-se bé.

Encara que molts propietaris s’obstinen a tenir totes “les coses del gat” juntes i en la mateixa zona, en realitat és poc realista pretendre que el felí recorri tot el pis després de la migdiada per a afilar-se les arpes i despertar-se.

Els rascadors han d’estar col·locats en les zones centrals del pis o en les zones de descans del gat. D’aquesta manera, s’augmenta la probabilitat que siguin usats.

 

La grandària i l’estabilitat del rascador

La grandària del rascador ha de ser l’adequat per a la mida del teu gat. Et posem un exemple:

Un gat de grandària mitjana dempeus (que és la postura de gratat vertical) aconsegueix els 60-80 cm d’altura. Tenir un rascador de 20 cm d’altura no serà suficient per a un gat adult i el més probable és que no el faci servir i, per tant, que acabi utilitzant un altre objecte no aprovat pels seus companys humans.

A més, ha de ser una superfície estable, ja que el felí deixa tot el seu pes en el rascador quan s’estira per a utilitzar-lo. Un gat mai usarà un rascador molt lleuger que es mogui o llisca si es recolza en ell.

 

Avui dia, pots adquirir múltiples opcions de rascadors perquè el teu felí realitzi aquesta acció, tan important per a ell.

No obstant això, també pots fer-li un casolà amb materials com a cartons, tela de moqueta o de sisal. Qualsevol textura que li agradi al teu gat, i que compleixi amb els requisits anteriorment explicats, és vàlida.

Tens algun dubte o problema amb la conducta del teu gat? Consulta’ns!

Si parlem d’hipertensió, és possible que solament la relacionis amb els éssers humans, ja que és una malaltia molt habitual.

Però, poden patir-la els gats?

Sí, i més sovint del que imagines.

Què és?

La hipertensió felina és una malaltia freqüent que provoca danys en l’organisme del gat de manera imperceptible.

Els felins de més de 7 anys, aproximadament, comencen a tenir un risc alt de patir hipertensió.

 

La tensió arterial normal d’un gat es troba entre 120-140 mmHg (mil·límetres de mercuri). Entre 140-159 mmHg es considera que l’animal és prehipertens, entre 160-179 mmHg que pateix hipertensió moderada, i a partir de 180 mmHg, hipertensió severa.

 

Quines són les causes de la hipertensió felina?

Distingim diverses causes de l’augment de la pressió arterial segons els tipus d’hipertensió, sent més habitual la secundària:

Primària o idiopàtica.

És la més freqüent en les persones, però no en gats. Apareix sense estar relacionada amb altres malalties.

Secundària.

La més habitual en felins, és causada per malalties com la insuficiència renal crònica, diabetis, hipotiroïdisme, malalties hepàtiques, etc.

 

Per què és tan perillosa?

La hipertensió felina provoca danys sobre òrgans vitals o diana, com els ulls, el cervell i el sistema nerviós, el cor i els ronyons, de forma tan gradual que resulten imperceptibles si no es controlen.

• Ulls: hemorràgies intraoculars o despreniment de retina, que suposen disminució o pèrdua total de la visió, a vegades irreversible.
• Cervell i sistema nerviós: hemorràgies intracranials que provoquen canvis en el comportament, atàxia, tremolors, demència, convulsions i, fins i tot, coma.
• Cor i aparell circulatori: símptomes d’insuficiència cardíaca.
• Ronyons: signes d’insuficiència renal crònica, com polidípsia i poliúria (quan el gat beu o orina més del normal).

 

Com saber si el teu gat és hipertens?

Com en el cas dels animals geriàtrics, una detecció precoç és essencial per a evitar danys irreversibles.

Per a diagnosticar la hipertensió felina és necessari portar un seguiment de la pressió arterial del gat.

En l’Arca Felina disposem d’aparells per a mesurar la tensió dels gats i recomanem fer revisions periòdiques per a controlar la pressió arterial. Per exemple, en gats de més de 9 anys, programem revisió cada 6 mesos.

Si detectes algun símptoma compatible amb la hipertensió, has d’acudir al veterinari per a mesurar la pressió del gat i descartar possibles malalties mitjançant una analítica de sang i d’orina.

Algunes persones ignoren la importància que té una bona cura de les ungles per als nostres companys peluts. Passejar, córrer, gratar, grimpar, saltar… totes són activitats que, tant gossos com gats, realitzen periòdicament i on les ungles juguen un paper rellevant.

Tallar les ungles periòdicament no és un tema d’estètica.

Encara que semblen insignificants, les ungles tenen unes funcions molt concretes que permeten als nostres peluts desenvolupar la seva activitat amb normalitat. Tallar-les periòdicament els ajuda a prevenir problemes físics i articulars, a més d’infeccions i lesions.

 

3 consells per a tallar-li les ungles al teu pelut

La majoria de gossos i gats protegeixen molt les seves potetes per instint natural de supervivència: si les seves extremitats sofreixen algun mal que els impedeix caminar i desplaçar-se, no poden escapar dels perills i, per tant, la seva supervivència es veu compromesa. En aquest sentit, si el teu company no està acostumat, el moment manicura pot ser molt traumàtic.

Per a convertir el tall d’ungles en una activitat una mica més senzilla, et compartim 3 consells:

 

1. Habitua’l des de petit.

L’ideal és acostumar-li des de cadell. Toca-li les seves potetes i dóna-li una cosa saborosa just després. No obstant això, també pots fer-ho amb els adults, encara que requereix una mica més de temps (és probable que hagin tingut experiències negatives amb el tallaungles amb anterioritat).

A poc a poc, pots augmentar la intensitat de les manipulacions, acostar el tallaungles, moure’l davant d’ell i, finalment, tallar una ungla. Aquest procés requereix temps i paciència, però dedicant una estoneta cada dia, pots aconseguir molt bons resultats.

 

2. Premia-li quan es porti bé.

Com hem comentat en el punt anterior, és important recompensar al teu pelut després de cada manipulació. Així, l’ajudes a transformar la vivència en una experiència molt més agradable.

 

3. No li estressis.

Una altra idea perquè tallar les ungles sigui una tasca menys esgotadora, és no tallar totes les ungles de cop.

Per a no estressar al teu company, pots tallar-li un parell d’ungles (o les que es deixi mentre estigui tranquil) i, en un altre moment en què estigui relaxat o un altre dia, tallar-li un parell més, i així successivament. D’aquesta manera, vas avançant a poc a poc i no estan totes curtes, però tampoc totes llargues.

 

Esperem que aquests consells et serveixin per a acabar les batalles amb el tallaungles i, a poc a poc, al teu pelut s’acostumi.

Si, malgrat intentar-ho tot, tallar-li les ungles és una tasca impossible, no dubtis a portar-ho al veterinari. Sense cap dubte, allí s’encarregaran que el teu company de vida estigui en les millors mans.

Com la majoria dels animals, l’expressió facial i el llenguatge corporal dels felins serveixen per a comunicar-se i poden informar-nos, entre altres coses, sobre el seu estat d’ànim.

Si tens un gat, has d’estar més que acostumat als diferents sons que fa al llarg del dia.

Però… saps què signifiquen?

Encara que hi ha experts que asseguren que els felins emeten més de 100 sons diferents segons la durada, l’entonació o la intensitat, avui ens centrarem en els més comuns.

Ara ja saps què vol comunicar el teu gat amb els diferents sons i podràs entendre’l. Et resulten familiars?