Els perills per al teu pelut no només estan en l’exterior.

I, és que, també existeixen molts potencials riscos per al teu company dins de casa. Però, no et preocupis, pots evitar la majoria d’ells amb senzilles mesures de prevenció.

Les mesures que t’ensenyem són semblants a les quals adoptaries si, en lloc d’un gos o un gat, haguessis de protegir un nen.

Anem a veure-les.

 

Quins són els potencials perills domèstics per al teu pelut?

En general, per a prevenir accidents, practica el “mantingui’s fora de l’abast dels nens” (en aquest cas animals) de tot agent perillós com, per exemple: medicaments, aliments tòxics, cables elèctrics, químics, altures, piscines/estanys…

Repassem alguns dels perills domèstics als quals has d’estar alerta per a evitar accidents, així com prevenir-los i quins primers auxilis has d’aplicar.

 

Cables elèctrics

La mossegada de cables elèctrics pot electrocutar el teu company. El corrent altern i de baix voltatge dels cables d’ús domèstic ocasionen contraccions tetàniques del múscul, i poden prolongar el contacte amb la font elèctrica generant un mal major.

El mal ocasionat pot anar des de cremades de diversa consideració a la cara i la boca, fins a problemes respiratoris com a edema pulmonar neurogènic o arrítmies cardíaques (com les fibril·lacions ventriculars).

Prevenció: Evita l’accés dels animals a cables connectats al corrent com, per exemple, carregadors de mòbils o portàtils.

Primers auxilis: Com que no existeix un tractament específic, has de traslladar al teu pelut immediatament al veterinari perquè tracti les lesions.

 

Medicaments

Tant gossos com gats poden intoxicar-se amb molts dels medicaments que podem tenir a casa: antiinflamatoris, antidepressius o antiparasitaris per a animals, entre altres.

Aquestes intoxicacions solen ser més freqüents en gossos, ja que troben els medicaments i els ingereixen. En altres ocasions, el cuidador ignora que poden ser perillosos i els administra sense pensar en les conseqüències.

Prevenció: Mantingues els medicaments fora de l’abast de gossos i gats (i nens) i no els “automediquis” sense supervisió veterinària.

Primers auxilis: Davant una ingestió per accident, truca o acudeix al més aviat possible al veterinari perquè l’actuació pot ser diferent en funció del medicament ingerit.

 

Aliments

La intoxicació alimentària és bastant freqüent. Una de les més conegudes, tant en gossos com en gats, és la intoxicació per all o ceba. Per al teu pelut, totes les parts de la ceba o de l’all es consideren potencialment tòxiques i, sobretot en gats, qualsevol quantitat, per petita que sigui, pot donar-te un bon problema.

Altres aliments que poden provocar intoxicació són les metilxantines (cafeïna, teofil·lina, teobromina…) que contenen productes com el cafè, el te o la xocolata.

Prevenció: El coneixement és poder. Si coneixes la varietat d’aliments tòxics per a gossos i gats, evitaràs deixar-los al seu abast (a les escombraries) o donar-los-hi com a aliment o premi.

Primers auxilis: En cas d’intoxicació alimentària, acudeix al més aviat possible al veterinari per a actuar amb rapidesa i valorar el tractament necessari.

 

Plantes

La llista de plantes potencialment tòxiques per a gossos i gats és inacabable. No obstant això, cal destacar que:

• Un gran percentatge de les plantes d’interior són tòxiques, en major o menor mesura.
• En general, les plantes aromàtiques no són tòxiques.

A més, destaquen per la seva toxicitat els lliris, ja que poden provocar fallades renals agudes.

Prevenció: tingues en compte aquests aspectes si et planteges adquirir aquest tipus de plantes i, en tot cas, mantingues-les allunyades de l’abast del teu pelut.

Primers auxilis: depenent de la planta ingerida, el procediment serà diferent. En qualsevol cas, truca o acudeix al veterinari com més aviat millor.

 

Altres perills domèstics

– Cossos estranys: el teu pelut pot ingerir múltiples objectes, alguns inimaginables, que poden causar-li problemes en el tracte digestiu. Són especialment perillosos els cossos estranys lineals, és a dir, aquells objectes com fils, llanes, mitges, etc. Tant gossos com gats són susceptibles, però els gats tenen “predilecció” pels cossos estranys lineals. Als gossos els és igual lineal que no lineal, s’ho mengen tot!

– Etilenglicol (anticongelant): si s’ingereix, és un producte molt tòxic amb un alt índex de mortalitat. Té un gust dolç, especialment atractiu per als gossos. Mantingues-ho fora de l’abast i, en cas d’ingesta, visita al veterinari el més ràpid possible, per a evitar el mal renal que es produeix poques hores després d’ingerir-lo.

 

I… dins i fora de casa: La temperatura

A l’estiu cal anar amb compte amb les altes temperatures per a evitar cops de calor. Els cops de calor ocasionen greus problemes, que poden comportar la mort de l’animal.

 

Com prevenir cops de calor?

Tant gossos com gats han de disposar d’aigua i ombra disponible i il·limitada, i bona ventilació. Això és especialment important en els gossos braquicefàlids (aquells de morros camusos), ja que la seva capacitat d’eliminar la calor corporal mitjançant la respiració és molt limitada.

Al contrari que els humans, els gossos i els gats no disposen de glàndules sudorípares en la superfície corporal. Per a eliminar calor només disposen de la respiració, per la qual cosa són més susceptibles a la calor que nosaltres.

RECORDA: Mai deixis el teu pelut dins d’un cotxe tancat (encara que creguis que no fa calor), a una terrassa sense ombra o li facis fer exercici en hores molt caloroses. Porta sempre aigua per a oferir-li.

 

Primers auxilis

En cas de cop de calor, a més de contactar amb el teu veterinari, mentre et dirigeixes a la clínica pots intentar baixar-li la temperatura corporal mitjançant tovalloles mullades i ventilació activa (amb un ventilador, per exemple). Pots canviar les tovalloles per altres humides mentre les altres van eixugant-se.

I recorda que no convé submergir el teu pelut en aigua molt freda, ja que això li ocasionarà vasoconstricció perifèrica (el múscul del got es contreu per a intentar compensar els canvis en la temperatura corporal) i pot ser contraproduent.

 

Tens algun dubte?

Amb l’arribada del bon temps, ens ve de gust més sortir amb els nostres gossos a gaudir de l’aire lliure.

Però, per a poder divertir-se sense perill en les sortides al camp, és important que coneguis un dels problemes més freqüents de la primavera: la processionària del pi.

 

La processionària: què has de saber?

L’eruga del pi, o Thaumatopeapytocampa, és un lepidòpter. El terme processionària, el seu nom més comú, prové de la seva típica manera de desplaçar-se.

El seu cicle biològic fa que, a la primavera, amb la pujada de les temperatures, les erugues surtin dels seus nius i, guiades per una femella, surtin alineades a buscar un lloc en el qual enterrar-se i formar les crisàlides.

El període més comú per a trobar-les en el camp és des de febrer a maig, depenent de la zona geogràfica en la qual ens trobem.

 

Per què el teu gos sent curiositat per l’eruga del pi?

Segurament, les has vist en més d’una ocasió: una llarga filera d’erugues, de color cridaner, que travessen els camins i boscos.

Doncs és precisament aquesta alineació i moviments de la processionària el que pot cridar l’atenció del teu gos, i fer que s’acosti per a ensumar-les o intentar jugar amb elles. També pot trobar nius d’eruga que han caigut a terra i el teu gos podria intentar agafar-los.

No obstant això, les conseqüències d’aquest contacte amb les erugues o amb els seus nius poden ser molt perilloses.

 

Per què és perillosa?

El contacte directe amb els pèls de la processionària és la principal amenaça contra els nostres peluts.

Aquests pèls contenen una substància tòxica anomenada taumetopeïna que, en contacte amb la pell o les mucoses, produeixen alliberament d’histamina, podent ocasionar lesions greus per inflamació i necrosi de teixits.

 

Quins són els símptomes?

Els gossos, generalment, s’acosten a la processionària amb les seves potes o la seva boca, de manera que els símptomes que podries notar si ha estat exposat són:

• Nerviosisme.
• Intents ràpids d’empassar-se la saliva.
• Tocar-se la cara o la boca amb les potes.
• Hipersalivació.
• Edema o inflamació de la zona de contacte.

 

Com has d’actuar en cas de contacte?

Si creus que el teu gos ha estat en contacte amb la processionària, hauries de rentar amb abundant sèrum fisiològic o, si no pot ser, amb aigua, la zona afectada.

És molt important que utilitzis guants per a evitar exposar-te a la substància tòxica a través del teu gos. Mai freguis la zona afectada, ja que trencaries els pèls de les erugues, donant lloc a un major alliberament de toxina i un empitjorament dels símptomes.

És fonamental que portis al teu gos al veterinari al més aviat possible si creus que ha pogut tocar o menjar-se una eruga del pi, ja que els efectes poden arribar a ser molt greus, depenent de la localització i la intensitat del contacte amb l’eruga.

 

Què pots fer per a evitar-la?

Per a prevenir problemes amb la processionària, l’ideal seria que evitessis passejar amb el teu gos per pinedes durant el període de risc (de febrer a maig).

Si tens pins en la teva propietat, hauries de realitzar tractaments de fumigació preventius durant l’any. En cas que ja vegis bosses als nius, i s’acosti l’època de risc, pots instal·lar cons barrera per a evitar que l’eruga arribi al sòl quan surti.

Així mateix, pots podar les branques més baixes o treure d’elles les bosses, sempre protegint-te els ulls i les mans, i anant amb compte que el niu no caigui a terra bruscament. Sobretot, evita fer això últim els dies de vent, ja que podries dispersar pèls urticants.

 

Algunes de les cirurgies que realitzem més sovint a la clínica veterinària són les ovariohisterectomies i orquiectomies, comunament anomenades esterilitzacions o castracions.

No obstant això, i malgrat ser una cirurgia tan freqüent, encara hi ha cert desconeixement sobre el seu procediment i els beneficis que té per als nostres peluts.

 

L’esterilització: En què consisteix?

En aquestes cirurgies, sempre sota anestèsia general, es retiren els ovaris i l’úter en les femelles i els testicles en els mascles amb l’objectiu principal que l’animal no es reprodueixi.

En línies generals, podríem dir que l’esterilització és positiva perquè redueix la cria irresponsable de gossos i gats, frena la sobrepoblació animal, prevé als peluts de malalties i evita unes certes conductes que poden dificultar la convivència.

 

3 mites sobre l’esterilització

Malgrat ser cirurgies que els veterinaris solen recomanar, encara existeixen molts mites i falses creences sobre aquesta mena d’actuacions. Repassarem les 3 creences més generalitzades entre la població:

 

1. “És necessari que les femelles criïn almenys una vegada a la vida per a evitar tumors.”

FALS. No és necessari que les femelles criïn per a poder esterilitzar-les.

De fet, existeixen estudis on es demostra l’efecte “protector” enfront de tumors mamaris de l’esterilització primerenca. Esterilitzar a les femelles abans del primer zel pot reduir la probabilitat de sofrir tumors mamaris en aproximadament un 99,5%.

 

2. “Em fa pena que el meu gos/gat sigui esterilitzat sense conèixer el sexe”.

FALS. Aquesta és una afirmació molt freqüent, sobretot relacionada amb mascles, ja que solem comparar i humanitzar aquesta faceta dels nostres companys.

En els gossos i gats, el sexe té una finalitat únicament reproductiva. No existeix en ells la dimensió lúdica de la sexualitat.

A més, en la majoria d’ocasions, si els humans decideixen no esterilitzar perquè els seus mascles “sàpiguen el que és”, els deixaran copular només en determinades ocasions, no cada vegada que el gos/gat vulgui fer-lo.

La reproducció és una necessitat per a ells, de manera que tenir un gos o gat sense esterilitzar, però deixar-li muntar només en algunes ocasions (o mai) els genera un estrès innecessari i uns nivells de frustració elevats perquè no poden satisfer aquesta necessitat sempre que volen.

Per tant, quan castrem, eliminem aquesta font d’estrès, ja que l’animal no tindrà necessitat de buscar i muntar femelles en zel.

 

3. “Els canvia el caràcter després de l’esterilització.”

FALS. El caràcter del teu company està en el seu cervell, no en les seves gònades. No li canviarà el caràcter després de l’esterilització. Si és nerviós, continuarà sent-ho i si és amigable, també.

L’esterilització només és responsable de les conductes sexuals, que són: marcatge, munta, escapades per a buscar parella sexual i agressivitat intrasexual.

Si el teu gos o gat mostra alguna d’aquestes conductes, és probable que disminueixin després de l’esterilització, però la resta de comportaments no estan relacionats amb les hormones sexuals, de manera que no hauria de sofrir canvis.

 

Raons per esterilitzar el teu pelut

A més dels motius esmentats, una altra de les raons principals per a esterilitzar és evitar camades indesitjades. Segons l’estudi de la Fundació Affinity sobre Abandonament i adopció de gossos i gats de 2020, el principal motiu d’abandó en 2019 van ser les camades indesitjades.

Quan expliquem això als propietaris, solen comentar-nos que ells no volen fer criar a les seves femelles, però la realitat és que la majoria d’aquestes camades solen provenir d’escapades o de muntes no previstes pel propietari. La manera més eficaç d’evitar això és mitjançant l’esterilització.

A més dels beneficis a llarg termini per a la salut dels nostres companys, mitjançant l’esterilització, també estem aportant el nostre granet de sorra a la societat, contribuint a evitar l’abandonament de gossos i gats.

Amb més freqüència de la que ens agradaria, ens trobem casos de gossos procedents de granges. I, en algunes ocasions, les seves condicions de salut no són gaire bones.

Des de l’Arca sempre recomanem adoptar peluts de protectores o gosseres abans que comprar-los.

Però, si estàs decidit a comprar, és important que coneguis aquest tipus de negoci i una sèrie de recomanacions per evitar problemes i no contribuir a l’explotació i maltractament animal.

 

Què són les granges de gossos?

Les granges de gossos o multicriaders són espais dedicats a la cria i venda de cadells d’una o de diverses races.

Tot i que són negocis totalment legals, sempre que compleixen els requisits estipulats per la llei, en moltes ocasions, les condicions de cria i venda de gossos són èticament molt qüestionables.

Què has de saber sobre les granges de gossos?

• Les condicions higièniques i sanitàries poden ser qüestionables.
• Els gossos estan tancats dins de gàbies sempre.
• Els peluts no interactuen amb altres gossos.
• Poden vendre els gossos més joves del que consta a la cartilla.
• En la majoria dels casos, els cadells son deslletats abans d’hora.
• En ocasions, s’importen d’altres països amb legislació més laxa sotmetent-los a viatges massa llargs per la seva edat.

Tots aquests factors, entre altres, són determinats per al correcte desenvolupament dels gossos i poden ser els causants de posteriors problemes de conducta.

 

6 recomanacions per a una compra segura

Des de l’Arca som partidaris de l’adopció responsable. Però, si t’has decidit a comprar i vols augmentar la família amb un gos d’una raça concreta, has de tenir en compte els següents consells per assegurar la procedència i el benestar del teu pelut:

1. Busca un criador professional. Per a poder vendre gossos de manera legal, el criador ha de complir una sèrie de requisits com, per exemple, tenir el permís de Nucli Zoològic.
2. Visita les instal·lacions. Sempre que puguis, concerta una visita amb el criador. Si ho té tot en regla, no hauries de tenir cap problema perquè et mostri les instal·lacions, les condicions dels cadells i de les mares.
3. Assegura el benestar del cadell. A més de veure les instal·lacions, recomanem fer preguntes al criador. Si tot està en ordre, coneixerà les peculiaritats pròpies de la raça, et preguntarà coses també a tu per a assegurar-se de la salut del teu futur company, i et garantirà certes condicions com que el cadell romangui amb la mare, com a mínim, fins als dos mesos d’edat.
4. Sol·licita la cartilla sanitària oficial. En aquest document ha de constar tota la informació relacionada amb el gos: raça, vacunes, visites veterinàries…
5. Demana sempre una factura i un contracte. És essencial comptar amb documents on figuri tot per escrit i així podràs exercir els teus drets com a comprador en cas que hi hagués qualsevol problema.
6. Encarrega’t d’anar a buscar el gos personalment. Mai permetis que t’enviïn el cadell per una empresa de missatgeria. Encara que moltes d’aquestes empreses disposen de gàbies i vehicles habilitats per al transport de mascotes, els cadells pateixen estrès i por durant el viatge.

Per últim, quan ja tinguis el gos, concerta una cita amb el veterinari per revisar i comprovar la seva salut, encara que t’hagin entregat el certificat. Tota precaució és poca!

Si últimament has notat que el teu gos manifesta unes certes conductes destructives, lladrucs constants, ploriquejos o, fins i tot, orina i defeca dins de casa, aquest article t’interessa.

Encara que sempre és recomanable visitar al veterinari i no fer un diagnòstic pel teu compte, segons aquests símptomes, podríem estar parlant d’un cas d’Ansietat per Separació.

 

Què és l’Ansietat per Separació?

L’Ansietat per Separació en gossos (APS) és un trastorn de conducta seriós i molt comú que presenten els gossos en quedar-se sols a casa o separar-se del seu propietari.

En moltes ocasions, les queixes o denúncies dels veïns i els danys causats en l’habitatge són els que porten al propietari a interessar-se per aquest problema. Lamentablement, a més de les molèsties i destrosses, aquest problema suposa un gran sofriment i menys qualitat de vida per als nostres companys.

Què la causa?

L’Ansietat per Separació en gossos té un origen multifactorial. No obstant això, existeixen algunes raons que podrien ser el detonant com, per exemple, canvis horaris o canvis bruscos en la rutina.

 

Quins són els símptomes de l’Ansietat per Separació?

Aquest trastorn té dues cares, ja que els signes només apareixen quan el propietari està absent. Mentre els propietaris estan a casa, el seu comportament és totalment normal, però quan es queda sol, el gos manifesta reaccions d’ansietat importants.

Els símptomes més comuns, i evidents, d’aquest problema són:

• Destrosses en la llar, sovint en les zones de sortida dels propietaris.
• Lladrucs, udols i plors, de manera constant i excessiva.
• Eliminacions, sempre en absència del propietari. És a dir, el gos orina i defeca dins de casa, fins i tot quan ja ha sortit. En la majoria dels casos, la femta és tova.

Aquests són els signes principals d’aquest trastorn de conducta, però existeixen altres símptomes secundaris i menys evidents.

 

Com tractar l’Ansietat per Separació?

Per sort, actualment existeixen tractaments molt efectius per a tractar aquest problema. És imprescindible consultar amb el teu veterinari i, si pot ser, amb un etòleg caní, per a corregir aquest trastorn.

Amb tractament, els gossos amb Ansietat per Separació poden millorar moltíssim, encara que requereix compromís i paciència per part dels propietaris.

Si el teu gos mostra algun d’aquests símptomes quan es queda sol, pots contactar amb nosaltres per a poder ajudar-te.

Algunes persones ignoren la importància que té una bona cura de les ungles per als nostres companys peluts. Passejar, córrer, gratar, grimpar, saltar… totes són activitats que, tant gossos com gats, realitzen periòdicament i on les ungles juguen un paper rellevant.

Tallar les ungles periòdicament no és un tema d’estètica.

Encara que semblen insignificants, les ungles tenen unes funcions molt concretes que permeten als nostres peluts desenvolupar la seva activitat amb normalitat. Tallar-les periòdicament els ajuda a prevenir problemes físics i articulars, a més d’infeccions i lesions.

 

3 consells per a tallar-li les ungles al teu pelut

La majoria de gossos i gats protegeixen molt les seves potetes per instint natural de supervivència: si les seves extremitats sofreixen algun mal que els impedeix caminar i desplaçar-se, no poden escapar dels perills i, per tant, la seva supervivència es veu compromesa. En aquest sentit, si el teu company no està acostumat, el moment manicura pot ser molt traumàtic.

Per a convertir el tall d’ungles en una activitat una mica més senzilla, et compartim 3 consells:

 

1. Habitua’l des de petit.

L’ideal és acostumar-li des de cadell. Toca-li les seves potetes i dóna-li una cosa saborosa just després. No obstant això, també pots fer-ho amb els adults, encara que requereix una mica més de temps (és probable que hagin tingut experiències negatives amb el tallaungles amb anterioritat).

A poc a poc, pots augmentar la intensitat de les manipulacions, acostar el tallaungles, moure’l davant d’ell i, finalment, tallar una ungla. Aquest procés requereix temps i paciència, però dedicant una estoneta cada dia, pots aconseguir molt bons resultats.

 

2. Premia-li quan es porti bé.

Com hem comentat en el punt anterior, és important recompensar al teu pelut després de cada manipulació. Així, l’ajudes a transformar la vivència en una experiència molt més agradable.

 

3. No li estressis.

Una altra idea perquè tallar les ungles sigui una tasca menys esgotadora, és no tallar totes les ungles de cop.

Per a no estressar al teu company, pots tallar-li un parell d’ungles (o les que es deixi mentre estigui tranquil) i, en un altre moment en què estigui relaxat o un altre dia, tallar-li un parell més, i així successivament. D’aquesta manera, vas avançant a poc a poc i no estan totes curtes, però tampoc totes llargues.

 

Esperem que aquests consells et serveixin per a acabar les batalles amb el tallaungles i, a poc a poc, al teu pelut s’acostumi.

Si, malgrat intentar-ho tot, tallar-li les ungles és una tasca impossible, no dubtis a portar-ho al veterinari. Sense cap dubte, allí s’encarregaran que el teu company de vida estigui en les millors mans.

L’envelliment forma part de les nostres vides, és progressiu, dinàmic i irreversible. Podríem definir-lo com una disminució de les capacitats dels diferents òrgans i sistemes per a respondre a canvis en el medi ambient o en l’intern.

Aquest procés fisiològic és normal i natural i, amb sort, tant els animals humans com els no humans hi passem.

Llei de vida…

En el cas dels animals, durant la vellesa solen aparèixer diverses patologies associades a l’edat.

Algunes vegades, per exemple, podem veure com les facultats dels nostres companys van disminuint i poden sorgir problemes com l’aparició de pors que abans no existien, simplement perquè s’han perdut facultats sensorials.

 

Què són els animals geriàtrics?

Amb animals geriàtrics, o d’edat avançada, ens referim a aquells gossos i gats que tenen vuit anys o més. 

Tingues en compte que existeixen moltes variables i factors individuals que poden intervenir en aquesta consideració. Per exemple, en gossos de gran grandària podem avançar aquesta edat fins als 7 i, fins i tot, als 6 anys. I, en gossos petits, aquest moment pot retardar-se fins als 10 anys.

 

Els signes de la vellesa

La medicina veterinària ha avançat molt durant els últims anys i ens ha permès augmentar l’esperança de vida dels nostres peluts.

Juntament amb aquest augment de l’esperança de vida, també han començat a aparèixer patologies generalment associades a la vellesa, com osteoartrosi, hipertensió, cardiopaties, insuficiència renal i un llarg etcètera. En moltes ocasions, aquestes patologies no provoquen símptomes en les seves fases inicials, i és aquí on es tornen especialment importants les revisions mèdiques geriàtriques.

 

La detecció precoç

A la nostra clínica recomanem realitzar una revisió mèdica geriàtrica completa, almenys, una vegada a l’any, en el cas d’animals de 8 a 11 anys, o cada 6-8 mesos, en el cas d’animals de més de 12 anys.

Aquestes revisions ens permeten detectar possibles patologies a les seves fases més inicials i poder instaurar tractaments per a millorar i allargar la qualitat de vida dels nostres companys.

Pots contactar amb nosaltres si tens un ancià a casa. Disposem de pacs de diagnòstic especials per a geriàtrics i podem aconsellar-te sobre com millorar la seva qualitat de vida perquè puguis gaudir d’un avi feliç i saludable.

T’agrada fer petons a la teva mascota o més aviat ets del que es molesta quan et llepa la cara? En tot cas, és bo que ho faci?

Igual que ens passa amb si és bo dormir amb el meu pelut, deixar-se llepar o no per la nostra mascota és un altre tema que crea controvèrsia. No hi ha una opinió generalitzada i, si fas una cerca a Internet, trobaràs partidaris i detractors a totes dues bandes.

Des de Clínica l’Arca intentarem traslladar-te el nostre punt de vista.

I ja t’aclarim una cosa: deixar-te ‘petonejar’ pel teu pelut no té res de dolent.

 

La por de contagi

Més enllà d’agradar-te o fer-te mania, una de les pors principals quan et llepa un animal és la possibilitat de contraure alguna infecció de la seva saliva. Doncs bé, has de tenir en compte que, si no estàs immunodeprimit (amb el sistema immunitari debilitat), és més probable que et contagiï alguna cosa una altra persona que el teu gos o gat.

Hi ha dues premisses que hem de seguir sempre:

1. Desparasitació i higiene. Tots els animals han de desparasitar-se regularment contra paràsits interns i externs, vectors de greus malalties. D’aquesta manera, les probabilitats que et contagiï alguna cosa són pràcticament nul·les.

2. Qüestió personal. Fes el que et faci sentir més còmode i sigues coherent. Per evitar conflictes, si no t’agrada que et llepi, no li ho permetis mai. Això sí, sense càstigs, simplement retirem la cara.

 

Llepar com una forma d’estimar

Quan els gossos ens llepen, ens demostren afecte i confiança. Aquest comportament animal el coneixem com allogrooming, és a dir, és l’acte de netejar-se de manera recíproca entre els membres d’una mateixa espècie i és una forma d’interacció important.

Això en el seu món, és l’equivalent humà a les abraçades.

Has de saber que molts gossos no els agrada que els abracin, ja que és una conducta que no és pròpia de la seva espècie. Tot i això, molts ho toleren perquè ens estimen.

Amb les llepades, nosaltres sentim una incomoditat similar. No forma part de la conducta pròpia dels humans, però molts es deixen fer per estima a l’animal.

 

La saliva com a agent probiòtic

Tant si t’agrada aquesta conducta, com si no, has de saber que el contacte amb els gossos, i concretament amb la seva saliva, fa que la flora intestinal dels seus propietaris s’enforteixi, gràcies a l’exposició constant a bacteris estranys, que no són perjudicials per a la salut.

Així, alguns estudis coincideixen en el fet que la flora intestinal del propietari o propietària d’un gos és molt més rica i variada que la de la resta de persones.

A més, podríem dir que la saliva del gos funciona com un agent probiòtic, que millora la nostra resistència a bacteris que sí que poden ser perjudicials per a nosaltres.

Què et sembla? Has canviat d’opinió?

Donades les actuals circumstàncies, passem a casa moltes més hores de les que ens agradaria i de les quals estem acostumats. Aquests últims dies, a les xarxes socials s’han compartit llistes de pel·lícules, sèries o llibres per a entretenir-nos durant el confinament pel COVID-19.

Però, què passa amb les nostres mascotes?

És probable que, amb el teu treball i la rutina diària, fa tan sols 4 dies no disposessis de més temps que les estones de passeig. No obstant això, ara, vius pegat al teu company pelut, però, com l’entretindràs?

Avui et compartim algunes activitats per a jugar amb el teu gos quan no pots sortir a l’exterior.

 

Els avantatges de jugar amb la teva mascota

El joc és una de les activitats més importants i estimulants per a les mascotes. A més d’enfortir la vostra relació, els ajuda a cremar energia i a evitar l’acumulació d’estrès per estar tancat.

Un gos necessita mantenir-se ocupat i esgotar tota la seva energia, tant emocional com física. Si està avorrit constantment, pot desenvolupar múltiples problemes de comportament.

 

12 idees per a entretenir al teu gos dins de casa

 

1. Estira-i-arronsa.

Tu estires la corda des d’un extrem, i el teu gos des del contrari. Així, aconseguiràs que el teu company practiqui el control de la mossegada, ja que li ensenyes a agafar i deixar anar.

2. Triler.

Amb recipients opacs, amaga sota un d’ells el premi. Els vas movent i el teu gos ha d’encertar on està el premi. A mesura que vagi encertant, pots augmentar la velocitat dels teus moviments.

3. Cerca del tresor.

Amaga premis per casa i la teva mascota haurà d’utilitzar l’olfacte per a rastrejar-los i trobar-los. Mentre més vegades jugui, aconseguirà major agilitat.

4. Fet i amagar.

T’amagues a casa i el teu gos haurà de trobar-te mitjançant l’olfacte o quan el cridis. Així, també practiqueu per acudir a la teva crida.

5. A quina mà tinc el premi?

Semblança al triler, però sense recipients, hauràs d’amagar un premi en una de les teves mans i deixar que el teu gos endevini on es troba.

6. Kong farcit.

Un Kong és una joguina interactiva que es pot emplenar amb menjar, i és una forma molt senzilla d’entretenir al teu amic una bona estona. Si t’interessa, et deixem un enllaç amb 36 idees per a emplenar el Kong de manera saludable.

7. Circuit d’obstacles.

Si tens espai a casa, és una idea estupenda perquè facin exercici. Hauràs d’usar la teva imaginació i fer una recopilació d’objectes que puguis usar perquè salti, vagi per sota, ziga-zaga…

8. Bombolles de sabó.

Una idea molt fàcil per a tenir embadalit al teu gos durant una estona. Normalment, els productes per a fer pompes aptes per a nens no són tòxics, però assegura-te’n per si de cas.

9. Massatges.

Totes les activitats no han de ser per a cremar energia. A vegades, un bon massatge pot ajudar a enfortir el vostre vincle, a més de tranquil·litzar i relaxar al teu gos. Pots incorporar aquesta activitat a la vostra rutina diària per a reduir ansietat i evitar l’acumulació d’estrès en excés.

10. Raspallat.

Si al teu gos li agrada, perfecte. Però si no li agrada, pots introduir petites sessions de raspallat de manera regular i recompensant-li amb algun premi. Així, serà una experiència agradable per a ell.

11. Noves habilitats.

Ensenya-li a portar-te les sabatilles, a encendre i apagar una llum, que passi entre les teves cames… sempre hi ha coses noves per a ensenyar-li al teu gos.

12. Exercicis bàsics.

Si el teu gos ja sap asseure’s, tombar-se, donar la pota, fer la croqueta o qualsevol habilitat que no practiqui habitualment, és hora de refrescar-la perquè no se n’oblidi!

 

Esperem que totes aquestes idees et serveixin per a mantenir-vos ocupats i actius a casa. Recorda que, amb una mica d’imaginació, gairebé qualsevol activitat pot ser divertida.

Avui dia ja ningú dubta del vincle emocional que es crea entre un gos i el seu amo. Una relació especial que es forja al llarg del temps i que permet, per exemple, que l’animal reconegui la veu del seu propietari entre una multitud o que sigui capaç de detectar un atac epilèptic.

És per aquesta raó que avui parlem d’un fenomen conegut com el contagi emocional.

 

Què és el contagi emocional?

Es tracta d’un procés imperceptible en el qual un individu emet senyals emocionals que afecten les persones del seu voltant. Podríem dir que és el reflex i l’assimilació inconscient dels estats d’ànim entre dos o més individus.

Així doncs, com si es tractés d’un virus, les emocions poden contagiar-se. I recentment s’ha demostrat que aquest fenomen també ocorre entre subjectes de diferents espècies, com entre un gos i un humà.

 

Recerca de l’estrès

Segons explica National Geographic en el seu article ‘El teu estrès podria estar afectant el teu gos’, un estudi recent, dut a terme per la Universitat de Linköping, ha demostrat que l’estrès prolongat dels amos de gossos té un efecte directe sobre les seves mascotes, la qual cosa s’associa al desenvolupament de majors nivells d’estrès en els animals.

Per a realitzar l’estudi, es va mesurar la concentració de cortisol en el cabell de 58 gossos de dues races diferents – 33 pastors de Shetland i 25 Border Collies – així com el dels seus amos, i es van analitzar els nivells d’estrès durant un any.

Així mateix, per a la recerca es van tenir en compte diferents sexes, estils de vida i rutines diàries dels gossos, així com la possible influència dels trets de personalitat dels amos.

 

Conclusions

Els resultats mostraven que quan els nivells de cortisol trobats en humans eren alts, també s’incrementaven en les seves mascotes i, especialment, en el cas dels gossos, si eren femelles.

A més, a través de diversos qüestionaris realitzats als propietaris, els investigadors van descobrir que les personalitats dels gossos (segons la classificació dels seus amos) no tenien cap relació amb els nivells de cortisol trobats en els seus amos. No obstant això, certs trets de la personalitat dels propietaris com la inestabilitat emocional sí que van mostrar una relació amb l’augment en els nivells de cortisol dels gossos.

Per tant, es va arribar a la conclusió que els gossos tenen la capacitat de reflectir el nivell d’estrès dels seus amos, i no a l’inrevés.

Interessant, veritat?

Gràcies a recerques com aquesta, es descobreixen altres matisos de la relació entre gos i humà, que poden ser molt útils per a millorar la salut de les nostres mascotes.