Amb l’arribada del bon temps, ens ve de gust més sortir amb els nostres gossos a gaudir de l’aire lliure.
Però, per a poder divertir-se sense perill en les sortides al camp, és important que coneguis un dels problemes més freqüents de la primavera: la processionària del pi.
La processionària: què has de saber?
L’eruga del pi, o Thaumatopeapytocampa, és un lepidòpter. El terme processionària, el seu nom més comú, prové de la seva típica manera de desplaçar-se.
El seu cicle biològic fa que, a la primavera, amb la pujada de les temperatures, les erugues surtin dels seus nius i, guiades per una femella, surtin alineades a buscar un lloc en el qual enterrar-se i formar les crisàlides.
El període més comú per a trobar-les en el camp és des de febrer a maig, depenent de la zona geogràfica en la qual ens trobem.
Per què el teu gos sent curiositat per l’eruga del pi?
Segurament, les has vist en més d’una ocasió: una llarga filera d’erugues, de color cridaner, que travessen els camins i boscos.
Doncs és precisament aquesta alineació i moviments de la processionària el que pot cridar l’atenció del teu gos, i fer que s’acosti per a ensumar-les o intentar jugar amb elles. També pot trobar nius d’eruga que han caigut a terra i el teu gos podria intentar agafar-los.
No obstant això, les conseqüències d’aquest contacte amb les erugues o amb els seus nius poden ser molt perilloses.
Per què és perillosa?
El contacte directe amb els pèls de la processionària és la principal amenaça contra els nostres peluts.
Aquests pèls contenen una substància tòxica anomenada taumetopeïna que, en contacte amb la pell o les mucoses, produeixen alliberament d’histamina, podent ocasionar lesions greus per inflamació i necrosi de teixits.
Quins són els símptomes?
Els gossos, generalment, s’acosten a la processionària amb les seves potes o la seva boca, de manera que els símptomes que podries notar si ha estat exposat són:
- Nerviosisme.
- Intents ràpids d’empassar-se la saliva.
- Tocar-se la cara o la boca amb les potes.
- Hipersalivació.
- Edema o inflamació de la zona de contacte.
Com has d’actuar en cas de contacte?
Si creus que el teu gos ha estat en contacte amb la processionària, hauries de rentar amb abundant sèrum fisiològic o, si no pot ser, amb aigua, la zona afectada.
És molt important que utilitzis guants per a evitar exposar-te a la substància tòxica a través del teu gos. Mai freguis la zona afectada, ja que trencaries els pèls de les erugues, donant lloc a un major alliberament de toxina i un empitjorament dels símptomes.
És fonamental que portis al teu gos al veterinari al més aviat possible si creus que ha pogut tocar o menjar-se una eruga del pi, ja que els efectes poden arribar a ser molt greus, depenent de la localització i la intensitat del contacte amb l’eruga.
Què pots fer per a evitar-la?
Per a prevenir problemes amb la processionària, l’ideal seria que evitessis passejar amb el teu gos per pinedes durant el període de risc (de febrer a maig).
Si tens pins en la teva propietat, hauries de realitzar tractaments de fumigació preventius durant l’any. En cas que ja vegis bosses als nius, i s’acosti l’època de risc, pots instal·lar cons barrera per a evitar que l’eruga arribi al sòl quan surti.
Així mateix, pots podar les branques més baixes o treure d’elles les bosses, sempre protegint-te els ulls i les mans, i anant amb compte que el niu no caigui a terra bruscament. Sobretot, evita fer això últim els dies de vent, ja que podries dispersar pèls urticants.
