Pels carrers i places de les nostres ciutats, és freqüent topar-nos amb propietaris que passegen als seus gossos, de qualsevol raça i grandària, subjectes amb collarets de pinxos o d’escanyament. Poden ser gossos grans i corpulents, però no només ells els sofreixen. Veiem a persones que, per la seva envergadura o força poc adequada, són incapaces de controlar a gossos joves o de grandària mitjana. I, per aquest motiu, els posen collarets poc adequats, no obstant això, desconeixen el mal que estan causant al seu animal. N’hi ha prou amb veure la varietat de mesures que s’ofereixen d’aquest tipus de collarets, per a comprendre que hi ha clients que els usen amb gossos joves o de grandària molt petita.
El seu ús és sempre erroni encara que poques vegades el propietari sap el mal que està infligint a la seva mascota.
A vegades, la seva utilització té una mera i qüestionable funció estètica i/o simbòlica. Altres vegades es justifica com a eina educativa. Alguns afirmen que així el gos no tira, i això no només no és cert, sinó que a més el gos suporta una cosa que el fa infeliç. Hi ha gossos amb collarets de pinxos que tiren fent cas omís d’un dolor que fisiològicament sofreixen i no manifesten, perquè l’ansietat supera l’efecte de les punxades.
En aquells casos en els quals els gossos no tiren portant aquest tipus de collarets, el què hauríem de plantejar-nos és quin tipus de relació existeix entre humà i gos: qui vol estar al costat d’algú que et provoca dolor? Però la cosa no queda aquí, si cada vegada que un gos s’interessa per alguna cosa – un altre gos, una olor o qualsevol altre estímul – i en avançar-se rep de manera automàtica una burxada o un escanyament en una zona tan vulnerable com el coll, aprendrà, per un procés de condicionament, que l’entorn és hostil i la sana curiositat té com a conseqüència dolor.
D’aquesta manera, els gossos que porten collaret d’ofec, de pinxos o elèctric acaben renunciant a interessar-se pel que els envolta, i encara que per a alguns propietaris aquesta actitud pot ser viscuda com un triomf, en realitat, un passeig en el qual el gos no s’allunya ni un centímetre del costat del seu amo és un símptoma de temor i angoixa.
Altres gossos, a causa del dolor generat per aquests collarets poden tornar-se més reactius i solen rebre més estirades o descàrregues que agreugen la conducta. És bastant comú que s’entri en una escalada d’estirades i escanyaments que pot acabar en un problema seriós d’agressivitat.
En la clínica diària és relativament freqüent tractar lesions externes produïdes per l’ús inadequat d’aquests collarets, excoriacions causades pels pinxos i depilacions causades per un excés de pressió, però potser són més abundants les lesions musculoesquelètiques que, una vegada diagnosticades, no sabem (o sí) com s’han pogut produir, sent l’ús d’aquests collarets inadequats una possible causa.
Un gos sa i equilibrat ha de poder ensumar i explorar objectes, superfícies, congèneres, humans propis i estranys i reaccionar animadament i educadament davant els estímuls d’un plaent i necessari passeig quotidià. Una distància prudencial del propietari i una satisfactòria companyia s’aconsegueix espontàniament mitjançant un bon vincle, que en algun cas pot requerir exercicis educatius i d’alternatives al càstig com l’arnès easy walk (amb corretja de niló, evita estirades, amb traveta frontal que no escanya i desvia al gos cap a un costat si tira).