Cada vegada augmenta més el nombre d’animals de companyia amb sobrepès i obesitat. Podríem resumir les principals raons d’aquesta situació en dos: la primera és que cada vegada s’alimenta pitjor les mascotes, amb racions que no són les adequades. I, la segona, la falta d’exercici per la mandra o poc temps dels propietaris.
Tanmateix, podríem dir que el problema més important és el desconeixement, tant per les quantitats de menjar que s’han de donar com per la detecció del sobrepès en la mascota.
Identificar el sobrepès segons la condició corporal
Normalment, quan pensem en sobrepès, ens centrem sense voler en quant pesa el nostre pelut. Pesar, però, no és suficient per a controlar-ho. Com l’identifiquem? A través de la condició corporal.
En la majoria dels casos, els propietaris no tenen un pes ideal amb què comparar el del seu animal de companyia i, per aquest motiu, la millor forma de controlar el seu pes és amb les mans. Els indicadors clau són les costelles i la cintura. Et deixem un petit esquema.
Conseqüències de l’obesitat
Fins i tot un petit augment del pes de la nostra mascota ja l’exposa a patir diverses malalties. Els riscos en gossos són, per exemple, probabilitats de patir artritis i diabetis. I, en gats, augmenten les possibilitats de contreure malalties urinàries, artritis i també diabetis, aquesta última, de fet, és bastant freqüent en gats obesos.
Com més greix corporal té la nostra mascota, sigui gos o gat, més risc de:
- Reducció de l’esperança de vida.
- Diabetis mellitus, quan el pàncrees no fabrica la insulina suficient o aquesta no aconsegueix actuar en l’organisme.
- Pèrdua de mobilitat.
- Artritis.
- Lesions físiques.
- Malalties respiratòries.
- Malalties renals.
- Càlculs urinaris, alta concentració de minerals en la bufeta a un pH determinat, que tomen forma de cristalls que van creixent fins a formar els càlculs o uròlits.
- Lipidosi hepàtica (només en gats). També anomenada síndrome del fetge gras, és una malaltia greu, no infecciosa però que constitueix una causa important de mortalitat per als gats. És la mobilització de lípids cap a la sang i la seva posterior acumulació en el fetge.
Equivalències
Com a curiositat i toc d’atenció, a continuació, et posem una imatge comparativa de l’excés de pes en les mascotes i en les persones. Mira com una petita quantitat de pes per al teu gos o gat, suposarien 11 kg més per a tu. Ja no és poca cosa, oi?
I aquestes equivalències també es poden extrapolar als premis que li dones al teu gat o al teu gos. T’expliquem un parell d’exemples per a cadascú.
Per a un gat de 4 kg:
- Un premi de 14 g de formatge seria com si un adult es mengés 1 hamburguesa amb patates fregides.
- 1 rodanxa de salami equivaldria a 1 bossa de patates fregides i 28 g de formatge.
Per a un gos de 15 kg:
- 28 g de formatge serien com 1 hamburguesa.
- 2 rodanxes de salami equivaldrien a 4 galetes amb xocolata.
Amb aquestes dues situacions ja pots veure que el que a tu et sembla una petita porció, per al teu pelut pot suposar-ne una de gran. És per això que recomanem una dieta equilibrada i adequada per a cada animal, segons la seva edat i pes, entre altres factors. I, sobretot, respectar les racions diàries i fomentar una rutina d’exercici.