Tot sovint veiem a les notícies com arriben al nostre entorn espècies que anteriorment no hi habitaven. Durant els mesos d’estiu, per exemple, s’ha parlat molt de la vespa asiàtica, una espècie invasora que pot acabar perjudicant, i molt, la fauna de casa nostra. D’altra banda, és cada cop més habitual que a les nostres llars, a banda de tenir-hi gossos i gats, hi habitin ocells exòtics, iguanes i altres animalons que han vingut de molt lluny.
On és el problema?
Per desgràcia, alguns d’aquests animals exòtics o foranis s’escapen o són abandonats. I, quan això succeeix, sovint, la seva gran capacitat d’adaptar-se al medi acostuma a fer que acabin colonitzant l’entorn.
Què vol dir colonitzar l’entorn?
Aquests animals, que alguns experts qualifiquen d’invasors, es fan seu l’entorn on viuen i, malauradament, a la pràctica, la seva adaptació acaba sent perjudicial pel medi ja que, fins i tot, pot provocar la desaparició d’alguna espècie autòctona.
Imagineu-vos les conseqüències que pot tenir el fet de deixar una granota exòtica en un riu o alliberar una tortuga americana en un torrent!
Extremar precaucions
Cal tenir en compte que molts d’aquests animals exòtics es fan grans. Quan s’adopta un animal, el compromís que s’adopta és vitalici i, per tant, ha de durar tota la vida de l’animal. Si es deixen en llibertat, fora del seu hàbitat natural, es troben sense depredadors a la seva espècia, i això fa que mica en mica augmentin de població fins a colonitzar la zona i expulsar els espècies autòctones. També cal saber que els animals exòtics acostumen a ser salvatges i el seu comprador no pot satisfer les seves necessitats.
A més a més, cal tenir molt clar què s’adopta o s’adquireix en el moment de fer-ho ja que alguns d’aquests animals poden ser fruit del contraban i de les màfies i, si no és té la documentació que n’acrediti la seva procedència, el propietari podria incórrer en un delicte de tràfic d’espècies.
